Miquel Daroca, finalista del SAMBORI

L'alumne de 2n d'ESO Miquel Daroca Musté ha guanyat el segon Premi Sambori de Narrativa Escolar en Llengua Catalana al Camp 2012. En total hi han participat una trentena d'alumnes del centre, des de 2n de primària fins a 2n d'ESO.
Aquí sota podeu llegir el text del Miquel:

L’EXPRÉS

Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

Pere Calders

No hi havia ni vies ni estació

En Pere és un noi de 21 anys i estudia medicina a la universitat de Reus. Avui, després de les classes li té preparada una sorpresa a la seva novia Marta que té 20 anys i està estudiant història a Barcelona. Com que ja fa un any que surten, per celebrar-ho el Pere agafa el tren de Reus a Barcelona per anar-la a buscar a la universitat i portar-la a veure el concert de la Rihanna, en directe al Palau Sant Jordi.

Durant el trajecte en tren, el Pere aprofita per escoltar unes quantes cançons de la Rihanna. Quan arriba a Barcelona va directament a la universitat de la Marta i espera que surti de classe. Un cop junts el primer que fan es anar a comprar un refresc, i aprofitant que estaven comprant refrescos també demanen un entrepà de formatge per menjar i agafar energia mentre van cap al concert.

De camí cap al concert, que està a les afores de Barcelona i s’hi ha d’anar passejant, tots dos pensen i es comencen a imaginar com serà el concert. Quan arriben a la porta estan tan emocionats que fan un crit, alhora. Després donen les entrades al senyor que hi ha a la porta i entren corrents cap a dins del recinte. Quan comença la música tothom s’aixeca i comença a cridar i a cantar, ells dos s’abracen i es fan un petó, estan celebrant que porten un any junts, i la Marta està molt i molt contenta d’aquest regal que li ha fet el Pere. El concert els hi agrada molt, la Rihanna canta molt bé i fa unes coreografies i porta uns vestits molt “guais” i tot el “show” a dalt de l’escenari és impressionant!! Quan es va acabar encara estaven molt emocionats, i els hi hagués agradat que el concert no s’acabés mai!

Quan finalment van aconseguir sortir del Palau San Jordi, perquè hi havia moltíssima gent, es van mig perdre i els hi va costar trobar el camí de tornada, hi havia tanta i tanta gent que quasi que no podien ni donar-se la mà i molt menys parlar! El Pere es va començar a trobar malament, tenia mal de cap i quan finalment van trobar el camí per tornar cap al centre de Barcelona, li semblava que tenia febre i tot. Va acompanyar la Marta a la residència on vivia ella a Barcelona. Es van acomiadar, la Marta li va tornar a donar les gràcies per aquest regal tan magnífic i per aquella nit tan maca que havien passat, i li va donar unes maletes perquè el Pere les hi baixés cap a Reus. Ell cansat, mig marejat de l’emoció i carregat amb les maletes de la Marta es va dirigir cap a l’estació.

Quan va arribar a l’estació es va asseure al banc i va esperar que passés el tren, i estava tan i tan cansat que es va adormir. Quan es va despertar hi havia força gent que se’l mirava però ningú no volia di-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes que els feia pena explicar-li que allí no hi havia hagut mai ni vies ni estació.

Miquel Daroca Musté